Buscador per paraules clau
15 juliol 2021

L’informe d’habitatge de l’Observatori Comarcal posa de relleu noves situacions de vulnerabilitat residencial provocades per la pandèmia

La pandèmia de la COVID-19, amb les mesures de confinament domiciliari i de reducció de la mobilitat adoptades per prevenir l’expansió de la malaltia, han posat en relleu les situacions de vulnerabilitat residencial de diferents col·lectius: infants en exclusió social, persones migrades i sense papers, persones sense llar i víctimes de violència masclista. També, ha exposat les mancances dels habitatges -viure en condicions de sobreocupació, en habitatges petits o llars que no compleixen les condicions de qualitat per a residir-hi. L’informe sobre habitatge elaborat per l’Observatori Comarcal posa de relleu dades significatives en aquest sentit.

Les dades apunten que la població resident a la comarca destina, aproximadament, el 50% dels seus ingressos a pagar el lloguer. Cinc municipis destinen més de la meitat del sou en el lloguer, entre ells Sant Cugat del Vallés (57%), Vacarisses (53,4%) i Rubí (51,5%).

Les persones propietàries amb hipoteques hi dediquen el 29%. Ripollet se situa per sobre del 40% dels ingressos per pagar la hipoteca, que es considera la taxa de sobrecàrrega de l’habitatge. Molt a prop el segueixen Sant Cugat del Vallès (39,6%) i Cerdanyola del Vallès (38,5%). 

En 2020 es van aplicar mesures per paralitzar els desnonaments durant l’estat d’alarma, que van continuar fins al 2021. Tot i que la xifra de desnonaments es va reduir en un 59% respecte l’any anterior, es van produir 636 llançaments judicials a la comarca. Gairebé tres quartes parts d’aquests van afectar persones que vivien en règim de lloguer.

Des de l’Observatori s’ha fet un recull de les mesures anunciades a les pàgines webs dels ens locals de la comarca per minimitzar l’impacte de la pandèmia en l’àmbit de l’habitatge. S’han recollit un total de 18 mesures, inclosa la que ha engegat el Consell Comarcal amb els ajuts d’urgència per pagar el lloguer. La majoria de les iniciatives estan emmarcades en la suspensió o la moratòria per pagar dels habitatges de protecció oficial i 4 de cada 10 mesures estan relacionades amb ajuts directes pel fer front al pagament del lloguer o per a despeses de l’habitatge.

En relació amb les prestacions que s’han adjudicat a escala supramunicipal, es van concedir 5.202 per pagar el lloguer durant la convocatòria de 2020 a la comarca, el que representa un increment anual del 8,7% (+418). També es van concedir 153 prestacions d’urgència, la majoria per pagar les quotes de la hipoteca.

Comportament del mercat immobiliari

L’any 2020 es va iniciar la construcció de 1.574 habitatges a la comarca, 637 menys que a l’any anterior (-28,8%). Paral·lelament, durant el 2020 es van finalitzar 1.821 habitatges, 465 més que un any abans. La finalització d’habitatges ha augmentat força (34,3%) respecte a l’any anterior, tot i que amb més moderació que en 2019.

Durant l’any 2020 es van realitzar 8.268 transaccions de compravenda, el que significa una reducció del 17%, un descens més intens que el registrat en 2019. Des de 2015 fins al 2018 el nombre de compravendes i el preu del m2 presentaven un ritme de creixement similar. A partir de 2019 és quan s’inicia una tendència de reducció de les transaccions que s’accentua en context de crisi sanitària. En canvi, el preu de l’habitatge de propietat se situa en 2.317 euros el metre quadrat i continua incrementant-se, fins i tot en 2020, amb un augment del 6,3%, tot i que d’una manera més moderada que en 2019 (+10,1%).

Sant Cugat del Vallès és el municipi del Vallès Occidental amb el preu mitjà més elevat (3.711 €/m2), seguit de Cerdanyola del Vallès (2.731 €/m2), Matadepera (2.716 €/m2) i Ripollet (2.545 €/m2). 

Durant el 2020 es van formalitzar 13.792 contractes de lloguer, el que significa una disminució anual del 14,2%. D’aquesta manera continua la tendència descendent iniciada l’any anterior. En canvi, el preu mensual, que se situa en 744 euros al mes, ha augmentat al voltant del 2% i segueix la dinàmica de creixement dels darrers cinc anys tot i que amb un ritme més moderat.

Els municipis de la comarca amb els lloguers més alts són Sant Cugat del Vallès (1.178 €/mes), Matadepera (1.059 €/mes), Sant Quirze del Vallès (902 €/mes) i Ullastrell (798 €/mes).

En relació amb els habitatges de protecció oficial, durant el 2020 s’ha reduït notablement la seva construcció. Es van iniciar 43 habitatges protegits, un 85,3% menys que l’any anterior (-250) i s’han finalitzat 52, un 56,3% menys (-67).

Manca de certificació d’eficiència energètica

Segons les dades de l’informe, més de la meitatdelshabitatges del Vallès Occidental requereixen millores en matèria d’aïllament tèrmic. Això són més de 230.000 habitatges.

D’altra banda, només disposa de certificat d’eficiència energètica el 29 % dels habitatges. D’aquests, una de cada tres tenen la  més baixa qualificació energètica. El 31,8% de les certificacions són per edificis enèrgicament poc eficients, amb les qualificacions més baixes (F i G).

L’Informe d’habitatge de l’Observatori comarcal

L’Observatori del Vallès Occidental publica un informe que analitza els principals indicadors en matèria d’habitatge a la comarca. L’objectiu és contribuir a l’anàlisi de la informació per orientar la planificació i disseny de les polítiques públiques locals d’habitatge, que són un element clau i estratègic per a la gestió dels municipis i necessàries per adaptar-se als canvis i a les necessitats de la ciutadania. Al seu torn, es facilitar l’accés a les dades a tots els agents i actors del territori implicats en la promoció i l’accés a l’habitatge.

A causa del context que envolta l’any 2020, com a novetat s’ha afegit a l’informe dades sobre l’impacte de la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la COVID-19 en l’àmbit de l’habitatge, tant en el sector de la construcció i en l’immobiliari, com també sobre els col·lectius més vulnerables. El gruix de l’informe se situa en l’anàlisi de les dades de la dinàmica de construcció -habitatges iniciats i finalitzats- i en l’evolució del mercat immobiliari -transaccions de compravenda i preus de l’habitatge en propietat, i contractes de lloguer formalitzats i l’evolució dels preus mensuals-.

També es proporciona informació sobre els instruments de les polítiques d’habitatge: per una banda, dades sobre la construcció i el registre dels habitatges de protecció oficial i per l’altra, les subvencions per pagar el lloguer o la hipoteca; a més s’han afegit les mesures d’urgència aplicades per la COVID-19. Per complementar a les polítiques, s’aporten dades sobre l’accés i l’exclusió residencial. Una altra novetat són les dades sobre qualitat de l’edificació, com cèdules d’habitabilitat, certificats d’eficiència energètica o ajuts a la rehabilitació d’edificis.

 

Tornar

Comparteix la pàgina

Facebooktwitterlinkedinmail