Portada > Actualitat > Notícies > Sis de cada deu sol·licituds d’ordres de protecció a víctimes de violència de gènere a la comarca són denegades

Sis de cada deu sol·licituds d’ordres de protecció a víctimes de violència de gènere a la comarca són denegades

22/11/2019

Cada dia es presenten a la comarca 5 denúncies per violència contra les dones al Vallès Occidental. Aquesta és una de les dades que revela l’Informe Dades de Violència contra les Dones presentat avui al Consell Comarcal, elaborat per l’Observatori comarcal. Una altra dada rellevant és que, sí bé l’any 2018 es van tramitar 442 ordres de protecció a víctimes de violència de gènere als jutjats i tribunals dels partits judicials del Vallès Occidental, un 60,4% van ser denegades. La proporció de sol•licituds denegades és notablement superior a la comarca que a la registrada en l’àmbit de província (47%), Catalunya (46,2%) i, en particular, l’Estat (29,8%).

L’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental publica per primera vegada un recull de dades estadístiques judicials relacionades amb la violència de gènere a la comarca, en el context de les activitats de commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Aquest matí l’han presentat el president del Consell, Ignasi Giménez, i la consellera de Drets Socials, Míriam Casaramona.

Ignasi Giménez ha afirmat que “la xifra de 5 denúncies al dia a la comarca ens preocupa molt. Però també ens preocupa que disminueixin el nombre de sol·licituds d’ordres de protecció i que de les que es sol·liciten, se’n deneguen el 60%. No s’estan aplicant els mateixos criteris al Vallès Occidental que a la resta de Catalunya i d’Espanya i hem de ser capaços de corregir amb molta urgència aquesta situació. Hem de poder-ho traslladar als fiscals, als jutges i jutgesses degans, als dos col·legis d’advocats de la comarca, als municipis i a la Comissió comarcal per l’abordatge de la violència masclista. Perquè no pot ser que des de les administracions estiguem demanant a les dones que denunciïn la violència i després no es sentin recolzades per l’administració. Hem de ser capaços de donar resposta a persones que estan en una situació d’absoluta vulnerabilitat. Si no avancem en aquest sentit, encara hi haurà menys dones que denunciïn i que demanin ordres de protecció”. “Estem demanant valentia a les dones per denunciar i a la vegada no som capaços d’establir mecanismes de protecció. No podem quedar impassibles davant aquesta realitat”, ha afirmat.

Per la seva banda, la consellera Míriam Casaramona ha assegurat que “amb aquesta fotografia de la situació que ara tenim, hem d’anar a veure les persones que faci falta per treballar-ho i anar a picar les portes que faci falta”. També ha explicat que “creiem que hi ha moltes formes de violència de gènere: física, psicològica, sexual, mutilació o matrimonis forçats... i ens hi hem de posar totes de valent, fer costat a les dones que denuncien i que es sentin recolzades per les administracions públiques, perquè si ens toquen a una ens toquen a totes”. Casaramona també ha destacat que “el Servei d’Informació i Atenció a les dones del Vallès Occidental (SIAD) ha tingut durant el 2018 1.590 dones usuàries en situació de violència masclista i ens sorprèn que el 98% de les trucades a la línia d’atenció contra la violència masclista siguin per casos de violència psicològica”.

El principal objectiu de l’informe, que es publicarà anualment, és facilitar l’accés a les dades de l’activitat judicial sobre violència de gènere als agents i actors del territori implicats en la visibilització i sensibilització d’aquesta problemàtica. El treball també vol contribuir a l’anàlisi de la informació per orientar el disseny i la planificació de les polítiques públiques de prevenció i actuació sobre la violència masclista.

La font de les dades és l’Observatorio contra la Violencia Doméstica y de Género del Consejo General del Poder Judicial, que fa un seguiment estadístic del fenomen en l’àmbit judicial on s’aplica el marc legislatiu estatal de la Ley Orgánica 1/2004, 28 de diciembre, de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género. Aquestes dades estan desagregades per partits judicials i són les úniques disponibles a nivell comarcal.

Temàticament, l’informe aborda les denúncies presentades i delictes ingressats als Jutjats i tribunals especialitzats en violència de gènere, juntament amb les ordres de protecció i les mesures judicials de protecció adoptades. Es recullen dades sobre renúncies i les resolucions dels procediments judicials. Finalment, es presenten les xifres sobre l’activitat dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) de la comarca i de la línia d’atenció 900 900 110 sobre violència masclista de l’Institut Català de les Dones.

L'any 2018, dues dones van ser assassinades a la comarca, víctimes de violència de gènere. Durant el 2019, fins el tercer trimestre, hi ha hagut dues víctimes mortals. 

Des de l’any 2008 i fins el tercer trimestre del 2019, 22 dones han estat assassinades a la comarca, a mans de les seves parelles o exparelles. Cal tenir en compte que les xifres oficials proporcionades pel CGPJ no comptabilitzen altres tipus de feminicidis, com ara el dones sense relació amb l’agressor o amb una relació efímera, ja que la Llei estatal només contempla la violència de gènere en l’àmbit de les relacions de parella o exparella.

L'any 2018 es van registrar 2.027 denúncies per violència de gènere als partits judicials del Vallès Occidental, un 8,3% més respecte l’any anterior. El que representa, aproximadament, 5 denúncies diàries.

Fins el segon trimestre del 2019 el nombre de denúncies arriba a 1.016, xifra similar a la registrada al mateix període de l’any anterior.

En relació amb la població femenina, es registren 43 denúncies per cada 10.000 dones a la comarca, xifra inferior a la ràtio provincial (56), catalana (60) i estatal (70). Dels partits judicials de la comarca, Terrassa és el que presenta una ràtio més elevada (52) i l’única per sobre de la comarca, seguit pel de Cerdanyola del Vallès (42), Sabadell (41) i finalment el de Rubí (37).

Les denúncies presentades per violència de gènere poden tenir diverses procedències. En el cas de la comarca, al voltant de 8 de cada 10 són d’atestats policials amb denúncia de la pròpia víctima. L’atestat policial amb intervenció directa policial continua sent la segona procedència més comuna.

La major part dels delictes, el 63,5%, són per lesions tipificades com a lleus. Destaquen, tot i que amb una menor proporció, el trencament de penes (prop del 13%) i els delictes contra la llibertat, integritat moral i intimitat (12%).

Les dades del CGPJ presenten els delictes violència de gènere de caràcter físic i psicològic, recollits als articles 148, 153 i 173 del Codi Penal, com també els delictes contra la llibertat la integritat moral o la pròpia imatge o el trencament de penes i mesures.

L’any 2018, es van registrar 2.181 delictes als jutjats de violència masclista del Vallès Occidental, 241 més que durant el 2017, el que suposa un increment del 12,4%.

Durant el 2018 es van incoar 442 ordres de protecció a la comarca, un 8,5% menys que durant el 2017. D'aquestes, el 60,4% van ser denegades. La proporció de ordres de protecció denegades és superior a la comarca que a la província, el conjunt de Catalunya i de l'Estat.

Les ordres de protecció han disminuït progressivament des de l’any 2008, tot i que les denúncies presentades han augmentat a partir del 2016. Així mateix, des de l’any 2011 les ordres de protecció denegades superen les concedides.

La major part de les mesures de protecció són de tipus penal, principalment ordres d'allunyament i de prohibició de comunicació.

Durant l’any 2018, es van adoptar un total de 592 mesures de protecció, de les quals el 62,8% van ser penals i la resta, el 37,7%, d’ordre civil. Entre les mesures penals predominen l’allunyament (27,3%) i la prohibició de comunicació (32,2%) i, entre les civils, la prestació d’aliments (9%) i l’atribució de l’habitatge (6,3%).

A la comarca, 11 dones s'acullen a la dispensa de declarar per cada 100 denúncies presentades. La ràtio comarcal és similar a la d'altres àmbits territorials.

L’any 2018, 11 dones per cada 100 denúncies presentades renuncien a declarar contra els seus marits o companys. La ràtio comarcal és similar a la provincial (10), la catalana (10,9) i l’espanyola (10,4). Aquesta ràtio s’ha incrementat els darrers anys. L’any 2008, 6 dones per cada 100 denúncies presentades a la comarca renunciaven a declarar.

L'any 2018 es van dictar 179 sentències per violència de gènere, de les quals el 86,6% van ser condemnatòries.

La major part dels procediments judicials per violència de gènere acaben en sobreseïment. Del total de les causes registrades al 2018 a la comarca, prop de la meitat van ser sobresegudes, de manera provisional (46%) o lliure (3,2%). La segona forma d’acabament més comuna és l’elevació a òrgan competent (38,5%).

L’any 2018 van haver-hi un total de 179 resolucions judicials de sentències. D’aquestes, 155 (el 86,6%) van ser condemnatòries. Durant la darrera dècada, la major part de les sentències s’han resolt en la condemna del denunciat.

Els SIAD de la comarca van atendre a 1.590 dones en situació de violència masclista.

Segons les dades proporcionades per l’Institut Català de les Dones, recollides a l’informe, 1.590 dones en situació de violència masclista van ser ateses a les oficines de la comarca durant el 2018. Aquesta xifra és un 21% superior a la registrada l’any 2017 (1.312 dones ateses). A la comarca es van atendre 3,4 dones per cada miler de dones, ràtio superior a l’any anterior  (2,8 per cada 1.000 dones).  La xifra comarcal se situa per sobre de la mitjana catalana (2,7 per cada 1.000 dones).

Arxivat a: General
Imatge de la roda de premsa
La Dada de la setmana

Arxius adjunts