L’avaluació del Programa d’Actuació Comarcal s’ha portat a terme a partir de la metodologia de Quadre de Comandament, amb els semàfors de tres colors. Aquesta metodologia ha permès analitzar el nivell d’assoliment dels objectius estratègics establerts en el PAC a partir de la valoració de l’estat d’execució de les 201 accions previstes per a cadascun dels quatre eixos, línies i programes de treball.
El president del Consell, Ignasi Giménez, ha destacat que “aquest compliment del PAC es suporta en dos pilars fonamentals: l’evolució positiva del pressupost comarcal i de la plantilla de l’organització. El pressupost ha viscut un increment del 25% en quatre anys. La plantilla ha incrementat en un 40% en 4 anys, i també vull destacar que durant aquest mandat s’han contractat des del Consell 227 persones en els programes Treball i formació, Garantia Juvenil i Enfeina’t, donant noves oportunitats d’inserció laboral”.
Gimenez també ha dit que “al 2015 ens vàrem trobar una institució “tocada” pel cas Mercuri, amb un evident desprestigi i amb una plantilla, en molts casos, desmotivada per la situació viscuda. Estava en dubte el sentit d’aquesta casa i vàrem voler posar fil a l’agulla ràpid amb mesures d’impacte per poder capgirar aquesta situació. Vam iniciar el mandat amb un procés intern per escollir la gerència, d’entre el personal de la casa, amb la constitució de la Comissió de Transparència, presidida per un conseller de l’oposició, amb l’aprovació d’un Codi Ètic per part de tots els electes i amb l’aprovació d’un Programa d’Actuació Comarcal, validat pel Consell d’alcaldes i alcaldesses, que fos el full de ruta que ens permetés concretar actuacions i accions i prioritzar el nostre treball. Totes aquestes actuacions ens han permès tornar el Consell Comarcal al seu lloc, com a institució de consens, aglutinadora, i capaç de dissenyar i executar estratègies territorials supramunicipals, i fer-ho amb la complicitat dels ajuntaments de la comarca però també de les administracions que són la nostra principal font d’ingressos al pressupost: en primer lloc la Generalitat, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona”.
“Vull destacar també que aquest mandat ha estat marcat per la definició d’unes estratègies territorials i projectes estratègics d’impacte al territori que han marcat l’agenda política i que han sorgit de peticions i d’acords del Consell d’alcaldes i alcaldesses: tot el relacionat amb la Lluita contra la pobresa l’exclusió social, la implementació del Salari Mínim Comarcal, el projecte Boscos del Vallès, les actuacions en el marc del Pacte per la Reindustrialització i el Vallès Circular”, ha afegit el president del Consell Comarcal.
Bon govern i avaluació del Codi Ètic
Pel que fa a l’Eix del Bon Govern, aquest integra un total de 44 accions de caràcter transversal. En aquest cas, totes les accions han estat realitzades (77%) o iniciades (23%). En aquest mandat, i amb la voluntat de recuperar el prestigi institucional de l’ens i millorar les condicions de treball del personal, s’ha fet una important aposta per a aplicar noves eines pel bon govern, que garanteixin la transparència i l’accés a la informació, la comunicació, la implementació de l’administració electrònica, la millora del coneixement i anàlisi territorial i el desenvolupament d’estratègies sectorial i territorials.
Per encàrrec de la Comissió de la Transparència s’ha fet una avaluació del Compliment del Codi Ètic, aprovat el 2016 i dels aspectes a millorar. Es va presentar a la darrera Comissió de la Transparència. De l’avaluació se’n desprèn que el Consell Comarcal ha complert els principis generals recollits en el Codi Ètic, principis generals que s’apliquen a tots nivells de la institució. En destaca: la creació de la Comissió Ètica, la incorporació de diferents mecanismes i eines d’administració electrònica, la posada en marxa del portal de Transparència i de nous canals de comunicació i xarxes socials, la col·laboració amb el Síndic de Greuges responent 21 consultes, la personació en el Cas Mercuri i el compliment de les recomanacions de la Sindicatura de Comptes emeses el 2015 seguint les indicacions de la Secretaria i la Intervenció del Consell. La realització de l’Inventari de Béns Immobles i diferents canvis de Recursos Humans en són alguns exemples.
També en compliment del Codi Ètic s’ha formalitzat la renuncia de retribucions per part d’onze consellers i conselleres comarcals. L’assignació a grups polítics comarcals des de l’inici de mandat s’ha reduït en un 62%, des de gener de 2016. I s’ha reduït el pressupost per a grups polítics comarcals de 220.800 euros el 2015 a 83.904 euros el 2019. Les indemnitzacions per assistència a òrgans col·legiats s’han reduït un 31% entre 2015 i 2019.
Cohesió social i qualitat de vida
L’Eix de Cohesió social i qualitat de vida del Programa d’Actuació Comarcal (PAC) ha acumulat més del 80% del pressupost comarcal cada any durant aquest mandat. De les 54 accions previstes en el PAC el 85% s’han realitzat o estan en curs, l’11% s’han iniciat i només 2 (4%) no s’han arribat a executar. L’alt volum d’accions portades a terme al llarg d’aquest període també es correspon amb el pressupost executat per aquest eix i que és, percentualment, el que registra major quantia.
En destaquen les accions fetes per la lluita contra l’exclusió social: l’increment dels usuaris i usuàries de Serveis Socials, passant de les 8.686 el 2016 a les 10.185 el 2018; l’increment de beques de menjador del 29% en 4 cursos; el creixement de les hores d’atenció domiciliaria, d’un 37% en quatre anys; l’atenció de més de 1.000 infants i adolescents el 2018 per part de l’EAIA comarcal o més de 10.000 consultes ateses per l’Oficina d’Habitatge, entre d’altres.
Desenvolupament econòmic i social
Aquest mandat el Consell Comarcal ha assumit les polítiques d’ocupació del COPEVO (dissolt el 2015) i del Consorci de Turisme (dissolt el 2018), responent a criteris d’eficiència, estalvi, racionalització en els serveis i transparència. De les 42 accions planificades, el 71% estan realitzades i/o en desenvolupament, el 19% estan avaluades com a iniciades i només el 10% (4 accions) no s’han pogut iniciar. Destacar que l’execució d’aquestes activitats ha estat condicionat anualment per l’aprovació de subvencions promogudes per la Generalitat de Catalunya, bàsicament SOC, i la Diputació de Barcelona en el marc de les diferents convocatòries previstes en el Pla “Xarxa de Governs Locals 2016-2019”.
Algunes fites aconseguides són les accions fetes a l’entorn de l’impuls a la indústria, la detecció de vocacions, l’aposta per una política industrial comuna o l’aposta per la indústria 4.0; l’aposta per un nou model territorial de comerç; la modificació del Reglament de Mercavallès i l’inici d’una nova etapa que ens porta cap a la cogestió; el gran acord comarcal Vallès Circular amb 82 entitats participants i la planificació d’allotjaments turístics de la comarca, entre d’altres.
Medi ambient i sostenibilitat
Del total de les accions, el 59% ha estat realitzades o estan en desenvolupament, el 20% estan en fase inicial i el 21% no s’han portat a terme. La major part d’aquestes darreres (un total de 13) es corresponen a les actuacions de gestió de l’aigua, urbanisme, ordenació territorial i benestar animal. En aquests àmbits no s’ha considerat prioritària l’actuació en aquest mandat, en el qual s’ha fet un important esforç en posar en marxa el projecte Boscos del Vallès: amb les 2 calderes i el centre logístic, les obres de prevenció d’incendis forestals a 16 municipis i 50 punts concrets d’actuació, l’aposta per les energies renovables amb la biomassa i la placa fotovoltaica del Consell, la inversió en obra pública millorant les instal·lacions comarcals i fent-les més eficients energèticament i la participació en la redacció del Pla Específic de Mobilitat del Vallès.
