Portada > Actualitat > Notícies > La pobresa no remet al Vallès Occidental: augmenten les famílies amb una renda inferior als 6.010 euros anuals i la pobresa infantil. El Consell Comarcal denúncia que la renda mínima no arriba a tothom i demana mesures per millorar-la

La pobresa no remet al Vallès Occidental: augmenten les famílies amb una renda inferior als 6.010 euros anuals i la pobresa infantil. El Consell Comarcal denúncia que la renda mínima no arriba a tothom i demana mesures per millorar-la

08/11/2018

Aquest matí s’han presentat a la Masia Freixa dos informes elaborats pel Consell Comarcal, l’“Informe 2017sobre la pobresa i desigualtats al Vallès Occidental” i l’estudi, “Models de garantia de Rendes i la seva implementació al Vallès Occidental”, que tenen com a objectiu aprofundir en la coneixença de la comarca i de les opcions possibles envers la cohesió social. L’acte ha comptat amb la presència de l’Alt Comissionat per la Lluita contra pobresa infantil, Pau Marí-Klose, de l’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, i d’Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Ambdós estudis posen de manifest que la pobresa no remet al Vallès Occidental. Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal, ha destacat que a la comarca creix la franja de població que ingressa menys de 6.010 euros l’any i que ja representa un 13’2% del total. “Tot i la millora de les dades de pobresa, les dades dels diferents indicadors ens mostren encara realitats molt preocupants. Les dades de l’atur que hem conegut aquesta setmana a través de l’Infoatur del Consell Comarcal ens constaten que la xifra de l’atur continua baixant, estem al 11’22% i recuperem nivells d’abans de la crisi. Però també ens constaten situacions de precarietat laboral i de salaris baixíssims que fan que la precarietat es cronifiqui. La millora de les dades macroeconòmiques no es trasllada en una millora de les situacions de pobresa de les famílies”, ha afirmat.

El president del Consell Comarcal ha assegurat que: “les famílies amb rendes baixes i fills a càrrec són la imatge de la pobresa a la nostra comarca. Els infants són els més castigats per les conseqüències que se'n deriven de la pobresa. La pobresa d'avui és la pobresa del demà. Un infant que neix i viu en un entorn de pobresa, fàcilment serà un adult amb un alt grau de vulnerabilitat. Ens estem jugant el present però també el futur”. “Per això cal aplicar mesures per lluitar contra la pobresa. Una ha de ser l’aplicació del Salari Mínim  Comarcal i l’altra, necessària, l’adequació del model de Renda Garantida, que pugui donar resposta a la siutació de pobresa i desigualtat. Hem comprovat com la Renda tal com està plantejada ara no està arribant a tothom qui hauria d’arribar”.

Giménez ha afegit: “veníem d'una situació complicada, quan l'any 2011, en plena cruesa de la crisi, es va fer el canvi de criteris en l'assignació dels PIRMI, que va condemnar els ajuntaments a augmentar els ajuts d'urgència social. Des dels ajuntaments hem destinat recursos d'urgència social a situacions que no són conjunturals sinó estructurals. Aquests ajuts s'han cronificat. No són extraordinaris sinó que els hem de seguir donant des de l'administració local. L'aprovació, el 2017, de la Renda Garantida va suposar un canvi de paradigma, una millora significativa en relació amb la derogada Renda Mínima d’Inserció. Però, un any després del seu desplegament, és evident que està molt lluny de garantir un ingrés suficient pel conjunt de la ciutadania catalana en situació de pobresa”.

El president comarcal ha demanat “incorporar millores per garantir un desplegament de la Renda Garantia de Ciutadania que arribi a tota la població potencialment perceptora, sobre la base de la cooperació entre totes les administracions i agents implicats, incloent les del tercer sector”.

En aquest sentit, ha proposat millores com:

  • Posar en marxa Taules de seguiment de la RGC que puguin fer seguiment del Reglament que cal aprovar de forma urgent
  • Que es permeti compatibilitzar la prestació amb l’ocupació, sense cap altre restricció que complir amb els requisits d’insuficiència de renda. Un 33% de les denegacions són per la no comptabilitat amb un contracte laboral.

En aquest sentit, Giménez ha apuntat: “Creieu que algú que està percebent la renda, deixarà de rebre-la per un contracte laboral de dos mesos que després l'obligarà a una carència de sis? Tal com està establert ara, hi ha persones que rebutgen una feina perquè perdrien la Renda. Per tant, no s’està estimulant l’ocupació”.

  • Que l’import de la prestació s'acosti al cost de la vida real. Que permeti assumir serveis bàsics, subministraments, manutenció.
  • Modificar els barems a l’alça de les famílies monoparetals amb 3 fills o més.
  • Reconsiderar els requisits de residència legal per tal d’afavorir la protecció de la població immigrant i incloure els majors de 18 anys
  • Que la Renda consideri una prestació complementària d'habitatge a les llars que no tenen habitatge en propietat.
  • Que els ajuts d'urgència social locals siguin destinats per allò que van ser pensats, i no per situacions estructural

L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, també ha expressat la seva preocupació per l’augment de la pobresa infantil: “La pobresa infantil és un claríssim indicador d'un altre tipus de pobresa, la pobresa de valors humans, la desigualtat, la injustícia. Està fallant greument el model de societat, els valors que fonamenten la nostra societat. Com a societat, no podem permetre de cap manera”. També ha fet esment sobre la millora de les xifres macroeconòmiques, el descens de l’atur i l’augment de la demanda de serveis socials. No obstant això, ha subratllat la importància de distribuir la riquesa i la necessitat d’arribar a un compromís col·lectiu: “És necessari un compromís col·lectiu per no resignar-nos a una societat cada vegada més desigual i injusta”.

Per la seva banda, l’Alt Comissionat per la Lluita contra pobresa infantil, Pau Marí-Klose, ha assegurat que “la pobresa infantil les l’expressió de l’augment de la desigualtat” ha alertat de la urgència de posar en marxa mesures per a la protecció social, especialment per a la infància. Ha assegurat que  “tant la pobresa infantil, com l’obesitat infantil i l’abandonament escolar són xifres impròpies d’una societat del nivell de desenvolupament de la societat catalana o espanyola”. “Atacar les arrels de la pobresa infantil és atacar les arrels de la pobresa”. Marí-Klose ha apuntat que “la  recuperació encara no ha arribat a totes les llars. A Espanya, 200.000 llars es troben sense ingressos. Són més que abans de la crisi”. “A Espanya, la despesa que es destina a aquestes les polítiques de protecció social a les famílies i la infància és d’un 1,4% del PIB. Des del govern central tenim aquesta assignatura pendent. Tot això ha portat a la creació de l’Alt Comissionat, des d’on hem establert molts contactes per coordinar esforços amb el sector social i privat”. 

Estudi sobre desigualtat i pobresa al Vallès Occidental

Al Vallès Occidental, l’Estudi analitza 10 indicadors per acabar configurant una aproximació al nivell relatiu de pobresa:  una eina per detectar tendències i problemes significatius a la comarca.

Les dades de pobresa de l’any 2017 millora lleugerament respecte l’any 2016 a la comarca. Millora en 19 dels 23 municipis i especialment a Montcada i Reixac, Vacarisses, Sabadell, Rubí i Terrassa. Els indicadors de pobresa ens situen per sota de la situació de pobresa de Catalunya.

En general, aquesta millora es produeix gràcies a:

  • l’augment de nombre d’afiliats i afiliades a la Seguretat Social
  • la disminució dels aturats de llarga durada
  • La reducció de la població amb rendes del treball entre 6.010 i 12.020 euros

Es mantenen marcades diferències entre municipis: cinc municipis de la comarca tenen nivells de pobresa baixos i n’hi ha 5, per contra, que tenen nivells de pobresa molt alts. Una dada important és que el nivell de pobresa ha augmentat en alguns dels municipis més petits: Gallifa, Sant Llorenç Savall, Rellinars i Ullastrell.

Tot i que els anomenats treballadors pobres, que guanyen menys de 12.020 euros anuals disminueixen 4 punts percentuals, encara estan per sobre del 22%

Es produeix un lleuger increment de la franja més castigada: un 13’2% de la població, com avançava fa uns moments, té uns ingressos per rendiments del treball de menys de 6.010 euros anuals.

Es manté la desigualtat de gènere estructural amb un major impacte de la no afiliació i de la desocupació en les dones. A més de la meitat dels municipis de la comarca, un 40% de les dones en edat de treballar no estan afiliades. I les dones doblen els homes pel que fa a persones aturades de llarga durada (un 6’8% de dones enfront un 3’4% d’homes)

 

 

 

 

Arxivat a: General
Acte de presentació dels estudis de Pobresa i Rendes a Terrassa
Internvenció del president comarcal, Ignasi Giménez
Imatge de la intervenció de l'Alt Comissionat, Pau Marí-Klose

Arxius adjunts