Portada > Actualitat > Notícies > El Vallès Occidental denuncia que les companyies elèctriques i del gas no estan compromeses amb la pobresa energètica

El Vallès Occidental denuncia que les companyies elèctriques i del gas no estan compromeses amb la pobresa energètica

21/09/2016

• Els municipis valoraran en futures contractacions la implicació de les empreses subministradores en el fons social i començaran a sancionar les que no compleixin • Els alcaldes i alcaldesses també denuncien que el govern català no compleix els acords del Parlament en relació a beques menjador i que moltes famílies en risc econòmic i social es queden fora dels ajuts • El Consell d’alcaldes i alcaldesses aprovat també l’elaboració d’un cens d’habitatges ocupats per iniciar l’elaboració d’un Protocol comú d’actuació • S’ha aprovat un nou Programa d’Actuació Comarcal que defineix les actuacions comarcals per als propers anys i estableix els eixos prioritaris d’actuació

Els alcaldes i alcaldesses del Vallès Occidental s’han reunit aquest matí a la seu del Consell Comarcal. En el transcurs de la sessió del Consell d’alcaldes i alcaldesses han pres diferents acords en l’àmbit de la pobresa energètica i habitacional i la gestió dels serveis públics a l’administració local. També han aprovat el Programa d’Actuació Comarcal (PAC) per al període 2016-2020. Fora de l’ordre del dia, els alcaldes i alcaldesses s’han mostrat preocupats per les beques de menjador i han acordat reclamar al govern català que es compleixin els acords presos al Parlament de Catalunya sobre aquests ajuts.

El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, ha explicat que “des del Consell Comarcal es va fer la proposta del canvi de model de la gestió de les beques menjador. Aquest canvi s’ha materialitzat per aquest curs i ja no hi ha l’anomenat tram variable, ara hi ha beques garantides. Això ha facilitat la gestió però estem preocupats perquè el Pla de xoc contra la pobresa que va aprovar el Parlament de Catalunya en relació a les beques de menjador no es complirà amb l’actual dotació pressupostària per a beques menjador per aquest curs. No es compleix en especial pel que fa referència a que s’havia de garantir beques a totes les famílies que estan per sota el llindar de la pobresa. I això ara no és així i hi ha un conjunt de famílies que els propers dies dimensionarem que es queden fora de les beques de menjador tot i estar sota el llindar de la pobresa”.

En el cas de les famílies monoparentals, per exemple, segons l’IDESCAT el llindar de la pobresa seria els 15.467 euros i actualment les beques només arriben a les famílies que estan per sota dels 12.697 euros. En el cas de les famílies formades per dos adults i dos nens, la xifra del llindar de la pobresa es situa als 20.301 euros i ara les beques només arriben a les famílies que estan per sota dels 16.603 euros.

Els alcaldes i alcaldesses de la comarca enviaran una carta conjunta a la conselleria d’Ensenyament del Govern català per exposar aquesta situació i expressar l’incompliment dels compromisos presos al Parlament.

Toc d’alerta a les empreses subministradores d’energia i gas

El Vallès Occidental ha fet avui també un toc d’alerta a les empreses subministradores d’energia i gas:  els alcaldes i alcaldesses han expressat el malestar davant les traves i la manca de resposta de les companyies subministradores elèctriques i del gas en relació a la proposta comarcal de creació d’un fons social per lluitar en contra de la pobresa energètica.

Els representants municipals han acordat que els municipis del Vallès Occidental iniciïn procediments sancionadors a les companyies subministradores que no compleixen el procediment establert per la Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica, en el qual es preveu que les companyies subministradores no realitzaran cap tall sense l’informe d’exclusió residencial sol·licitat prèviament als serveis socials municipals. De fet, l’Ajuntament de Sabadell ha estat el primer municipi que ha començat  a sancionar les empreses subministradores d'aigua, llum i gas que tallin el subministrament a famílies vulnerables.

L’alcalde de Sabadell, Juli Fernández ha destacat que “des del Govern de Sabadell ens reafirmem en el nostre compromís de desplegament de la Llei 24/2015 i utilitzarem tots els mecanismes que tenim al nostre abast i tota la potencialitat d'aquesta llei i les possibilitats establertes al codi de consum per protegir la gent nés vulnerable d'aquelles companyies que no acompleixin la llei. I per això també posem la nostra experiència a disposició de la resta de municipis”.

L’acord d’avui en matèria de pobresa energètica preveu sol·licitar que en futures licitacions que es puguin fer des dels ajuntaments i les entitats municipalistes o institucions supramunicipals en matèria d’energia, es tinguin en compte les qüestions socials i es valori les empreses que s’impliquin en la protecció de les famílies més vulnerables. El president del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, ha assegurat que “no hi ha un compromís institucional de les companyies elèctriques i del gas en la pobresa energètica. Des dels ajuntaments volem entrar en el debat i tenim capacitat d’incidència en el mercat”.

Des del Vallès Occidental s’instarà el govern de la Generalitat de Catalunya a desplegar les mesures previstes en la Llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica i pel que fa al Fons Social previst en l’article 6 de la citada Llei. A més des de la comarca es participarà activament en el Congrés Català de Pobresa Energètica que es realitzarà a Sabadell, el 3 i 4 de novembre d’aquest 2016.

La gestió dels serveis públics, a debat

En la sessió d’avui del Consell d’alcaldes i alcaldesses s’ha acordat impulsar un debat sobre el model de gestió dels serveis públics a l’administració local valorant la possibilitat de la internalització de serveis i de la mancomunació d’aquests entre diferents municipis. Es vol sempre buscar la màxima eficiència dels serveis i dels recursos públics, la transparència en la despesa i tenint en compte les condicions laborals dels treballadors i treballadores que estan prestant aquests serveis.

L’alcalde de Terrassa ha assegurat que “volem obrir un debat sobre la internalització de serveis, posar en crisi i qüestionar les formes de gestió que tenim establertes, per assegurar que sempre oferirem a la ciutadania la millor opció, la més eficient, transparent i de més qualitat, la que millor preservi la titularitat pública irrenunciable dels serveis. Debatrem per trobar fórmules innovadores, creatives, que permetin servir millor els interessos de la ciutadania i enfortir el sector públic”.

De fet, al Vallès Occidental existeixen ja exemples de municipis que estan treballant per la internalització de serveis per tal de garantir l’accés universal als mateixos i exercir-ne un control públic i transparent. Aquest és el cas de la ciutat de Terrassa, que presta el servei de la funerària mitjançant una empresa pública. Ara aquesta ciutat també es troba immersa en el debat sobre el futur de la gestió del servei d’abastament d’aigua, valorant la possibilitat que l’Ajuntament n’assumeixi la gestió directa, arran de la fi del contracte de concessió amb l’empresa Mina d’Aigües de Terrassa, a finals de 2016.

D’altra banda, Cerdanyola, Ripollet, Sabadell i Barberà del Vallès –junt amb Badalona- volen treballar plegats per la internalització de serveis que ara estan externalitats mitjançant diferents fórmules contractuals. Aquest 2016 han signat un conveni com a una aposta per la recuperació dels serveis sota la gestió i el control públic a partir de la participació directa de la ciutadania i aquests ajuntaments estan oberts a que més municipis s’incorporin al seu acord.

Un altre pas l’ha fet l'Ajuntament de Sabadell, que ha decidit impulsar l’adopció del sistema de gestió directa del servei d’estacionament regulat en superfície, zona blava,  i ha internalitzat el servei de la grua municipal, al mateix temps que l’ha mancomunat amb els municipis de Castellar del Vallès i Barberà del Vallès.

Sant Cugat també ha decidit en els darrers mesos municipalitzar la zona blava. I Ripollet, Cerdanyola i Montcada, han obert també la porta a estudiar la recuperació de la gestió de l'aigua o el servei de neteja d'instal·lacions municipals, coincidint amb la fi dels contractes de serveis amb les empreses externes que actualment hi treballen.

Un altre exemple comarcal és el de les licitacions conjuntes de serveis, com la que han fet Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall i Gallifa, per la recollida de residus i la neteja viària.

Confecció d’un cens comarcal d’habitatges ocupats

El Consell d’alcaldes i alcaldesses ha debatut la situació d’habitatges ocupats i ha diferenciat cada ocupació en funció d’aspectes com el context i els motius de l’ocupació, la tipologia dels ocupants (propietaris o llogaters morosos, ex-propietaris o ex-llogaters que han perdut l’habitatge amb ordre de desnonament, ocupants en precari…) i el seu comportament en el sí de la comunitat.

El febrer d’aquest any ja es va aprovar un acord sobre la implementació de la ILP 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica. Aquest acord reconeix la funció social de l’habitatge i  el dret a l’habitatge com un dret fonamental de tots els ciutadans i ciutadanes i insta les administracions competents a desenvolupar les actuacions necessàries per tal de garantir efectivament l’exercici d’aquest dret a tota la ciutadania.

Avui els alcaldes i alcaldesses han acordat avançar en la confecció d’un cens comarcal d’habitatges ocupats a partir de les dades que aportin els municipis de la comarca, que permeti iniciar la redacció d’un Protocol d’actuació per als municipis de la comarca que no en disposin per tal d’establir els mecanismes d’actuació necessaris. Aquest cens completarà el de pisos buits que ja s’està elaborant.

El president del Consell, Ignasi Giménez, ha assegurat que “hi ha d’haver una política comuna de la comarca per donar resposta a les situacions que puguin sorgir entorn les ocupacions i poder actuar d’una forma igualitària. Els alcaldes i alcaldesses hem convingut que és una situació que podem abordar”.

També es preveu realitzar una jornada amb la Diputació de Barcelona per avançar en el coneixement d’aquestes qüestions.

Nou programa d’actuació comarcal

El Consell d’alcaldes i alcaldesses  ha aprovat avui el nou  Programa d’Actuació Comarcal 2016-2020, que ara caldrà aprovar definitivament en el proper ple del Consell Comarcal.

El document marca les prioritats i les línies d’actuació dels ens comarcals –Consell Comarcal i consorcis adherits- entorn a quatre eixos que han de pilotar més de 100 programes concrets en quatre àmbits: Cohesió i qualitat de vida, Desenvolupament econòmic i social, Medi ambient i sostenibilitat i Eines pel bon govern.

El nou PAC és resultat de la revisió de les polítiques públiques actuals i dels serveis que actualment es presten per tal de marcar un nou full de ruta que determini les actuacions a realitzar els propers anys. És una eina de referència, de gestió, i viva, nascuda de la voluntat de concretar les funcions dels ens comarcals i les relacions d’aquests amb els ajuntaments i amb la ciutadania. En l’elaboració del Programa d’Actuació Comarcal hi han participat els ajuntaments de la comarca, els serveis tècnics del Consell Comarcal i els partits polítics amb representació al Consell Comarcal. El Ple del Consell Comarcal del passat 21 de juliol va aprovar per majoria validar els treballs realitzats per la institució per la redacció del nou PAC.

 

Arxivat a: General
Sessió del Consell d'alcaldes i alcaldesses del 21 de setembre de 2016
La imatge de l'Any Joan Oliver ha presidit la sessió d'avui
Imatge de la sessió del Consell d'alcaldes i alcaldesses

Arxius adjunts